Carrer Petritxol

,

Linyu venía con su guía bajo el brazo, ponía que se debía comer chocolate deshecho con nata y churros. Entró en la pequeña calle de Petritxol hacía la Granja La Pallaresa. Pidió el kit y disfrutó mucho, aunque los 30 grados a la sombra y el 80% de humedad no ayudaban.
La nata era una delicia, el chocolate caliente un orgasmo y los churros con todo el azúcar el colofón. Con energía para parar un tren, se fue andando hasta el parc Güell, subió a los bunkers y acabó en la Sagrada Familia.

Carrer petritxol

Palau de la Generalitat

,

Jordi miraba hacía arriba para entrar en el palacio de la Generalidad (Palau de la Generalitat en catalán) . Acababa de ser nombrado su presidente. Lo que nadie sabía es que las cuatro columnas de la entrada de granito eran del s.II y provenían de la ciudad de Troia situada en la actual Turquia.
Estas fueron fabricadas para Tarraco por encargo, luego formaron parte de una iglesia y gracias a Pere Blai acabaron en la fachada de la Generalitat.

Palau de la Generalitat

 

La torre Urquinaona

José María de Porcioles soñaba con una Barcelona llena de rascacielos. Su modelo de ciudad, las urbes americanas lejos de la ciudad mediterránea.
La Torre Urquinaona era el buque insignia de esta ciudad destinada a transformar el centro de la ciudad en una zona de negocios. Porcioles escogió a Bonet el mismo arquitecto que del mastodonte Edificio Colón y a la constructora todopoderosa la Llave de Oro.
Su sueño se acabó con el fin del franquismo. (Por suerte)

La Torre Urquinaona

17 d’agost de 2017

,

17 d’agost de 2017.

A la 17:15 de la tarda se senten helicòpters a la creueta del Coll, estem a la piscina municipal. Finalment agafo el mòbil per veure què passa. Twitter m’informa d’un possible accident a La Rambla, en una estona canvia la notícia i és un atemptat: un conductor amb una furgoneta envaeix la Rambla de Barcelona i mata a 15 persones.. Recollim tot i cap a casa, la ciutat és plena de mossos i seguretat.

17 d'agost de 2017 Barcelona

Arribem a casa i no engeguem la televisió, tenim nens petits i no volem que vegin res. Seguim la notícia via Twitter, la nostra filla gran té por i li expliquem el que ha passat, com podem. Tots tenim por.

Ens estirem al llit gran, sentint els helicòpters de fons. Ens abracem i pensem que hem de seguir vivint en aquest món però donant més AMOR. Estimant Barcelona.

L’amor que sentim per la nostra ciutat i sobretot per La Rambla.

La Rambla és un dels passejos de la ciutat de Barcelona on tots i cada un de nosaltres que som barcelonins passem i passegem. Ens sentim orgullosos d’aquest espai.

La Rambla és de tots i per tots, sempre obert, sempre amb gent, a l’hora que passis i quan passis.

No hi ha una Rambla, n’hi ha moltes: les d’ara i les d’abans.

Canaletes, amb la seva font i cadires; abans lligades i amb neteja botes.
Rambla dels Estudis, on hi havia animals en venda i ara tenim gelateries i botigues de souvenirs. On està el Viena i estava La Poma.
Rambla de Sant Josep o de les Flors, amb les floristes i la Carolina. I l’entrada de la Boqueria
Rambla dels Caputxins, la zona central amb les entrades de Metro del Liceu i el majestuós Liceu
Rambla de Santa Mònica, al final de tot, on veus ja Colon i el museu de Cera, el centre d’Art Santa Mònica, les terrasses de paella amb Frankfurt i cerveses a 6€.

Però la Rambla és també la Rambla a Sant Jordi, aquella plena de llibres i roses, on els laterals es tanquen perquè tots passegem i gaudim. La de l’11 de setembre, la dels plataners, la dels quiosquers…

T’estimo Barcelona <3

Santa María del Mar

,

La Bàrbara mirava cap amunt mentre passejava pels carrers de Barcelona i pensava que feia uns 400 anys aquí estava tot el barri de la Ribera construint l’església de Santa Maria del Mar.

Santa María del Mar

Santa Maria del Mar és una basílica, exemple del gòtic català, la seva primera pedra la van posar al març de 1329 i construïda per gent de La Ribera: bastaixos, pescadors i gent senzilla qui transportava les pedres de la muntanya de Montjuic.

 

Santa María del Mar
Santa María del Mar
Santa María del Mar

Si entreu a la basílica, us adonareu de la volta gòtica, de l’alçada de l’església i de les meravelloses claus de volta. Hi ha mil històries amagades en aquesta obra, però la que més m’agrada és la del petit vitrall amb l’escut del Barça que hi ha en un dels finestrals al segon pis de l’esquerra mirant cap a l’altar. Col·locat a finals dels 60 (s.XX) per restaurar part dels vitralls que van quedar malmesos durant la guerra civil.

 

 

Pasage de La Paz

,

Hivern 1913, en Joan li suaven les mans, era la primera vegada que estaria amb una dona, va picar al número 3 del Pasage de la Paz. Li deien el Chalet del Moro, la Catalina, la seva primera dona feia olor de pàtxuli, portava teles de tul i s’assemblava a una morisca. En Joan va sortir molt satisfet, va conèixer la felicitat.

 

Pasage de La Paz

Pasage de La Paz Volta

 

 

Referencias: